El passat dimecres 13 de juny es farà una taula rodona a la biblioteca de l’escola (a les 17h) sobre xiquets i xiquetes amb expressions de gènere no normatiu. El lema escollit va ser “Acompanyar el desig de ser: Famílies i criatures de colors’, i podeu llegir més informació a la convocatòria (relacionada amb altres activitats dins l’escola) fent clic a aquest enllaç.
Cal remarcar que, entre tantes altres coses, enguany l’AMPA s’ha mostrat sensible a la realitat diversa de l’escola, i una de les diversitats és la de la població LGTBIQ*.
Per iniciativa de la comissió de diversitat es va plantejar que la realitat sexual, afectiva i d’identitat de gènere de les nostres criatures no la estavem tenint en compte. Si fem cas de les estadístiques, hi ha un 10% de la pobliació LGTBIQ*, i per tant a la nostra escola aproximadament 65 criatures no responen al model de xic-xica, heterosexual, conforme amb el sexe assignat en nàixer. I això que sembla complicat d’explicar, ho vam intentar solucionar amb una xarrada dirigida com sempre a tota la comunitat educativa, però fent èmfasi en com des de les famílies podem viure aquesta diversitat en la nostra xicalla.
Així que vam convidar a parlar del tema a tres persones que des de la seua realitat familiar directa i des de l’activisme mitjançant les entitats que representaven ens van fer cinc cèntims del que vol dir tt això.
Mónica Garcia de l’associació AMPGYL (associació de mares i pares de persones LGTBIQ*) ens va parlar del seu cas; ella és mare d’una xica bisexual i de com l’associació ajuda a les famílies a assumir la realitat i a acceptar-se i eixir de l’armari.
Angel Galán (/Moviment contra la intolerància) ens ha fet una reflexió entre el personal i el polític, entre l’odi de les persones i l’institucional, i mentrestant ens parlava de com han aconseguit pujar a un xiquet que no ha volgut definir la seua expressió de gènere (jugant amb una expressió entre allò “masculí” amb allò “femení” o cap de les dues o les dues al mateix temps)
Eva Salvadro de l’associació Chrysallis (menors trans) ens va parlar del seu periple amb el seu fill trans, i com des de les famílies podem acompanyar la seua transició.
Possiblement el més interessant va ser el torn de paraulñes obert a totes les persones presents i com vam conseguir un espai de comprensió i d’acolliment on vam poder posar nom a les coses i preguntar-les sense sentiir-nos qüestionts o extranys.
Sabem que moltes famílies no vau poder vindre i ens heu fet saber que estaria molt bé poder-ho repetir. La veritat és que les dates no ajudaven, però vista la disponibilitat de les ponents, pretenem tornar a fer la xarrada a finals d’octubre, així que estigueu atentes al blog que tornarà a eixir xicalla amb tots els colors en breu.
AFA PARE CATALÀ 