Trobada d’Escoles en Valencià a Sant Marcel·lí

El diumenge 29 d’abril al barri de Sant Marcel·lí de València (a la vora de la Rambleta) tingué lloc la 20a Trobada d’Escoles en Valencià. Un encontre organitzat per Escola Valenciana que reuní milers i milers de persones (mestres, mares, pares i moltíssims xiquets) provinents de més de cinquanta col·legis i instituts del Cap i Casal. Sota el lema “El futur és nostre”, i després d’una Setmana Cultural prèvia ben atapeïda d’actes, el dia de la Trobada va arrancar amb una animada cercavila per Sant Marcel·lí i, tot just després, continuà amb la gran fira de tallers. En aquests tallers tinguérem l’oportunitat, entre altres coses, de decorar una bossa de paper, de preparar-nos un suc de taronja, d’aprendre a reciclar… i, també, de pintar-nos una simpàtica figura d’algeps i de fabricar-nos una estranya càmera màgica. Hi hagué també dinarot amb una multitudinària paella i, si això no era prou, encara va haver-hi ocasió d’assistir al lliurament dels Premis Sambori i a diverses actuacions musicals.

L’AMPA del Pare Català va voler estar a l’alçada de les circumstàncies i per això dissenyà un parell d’originals tallers. La veritat és que si l’èxit es pot mesurar observant el consum dels materials que portàrem per realitzar-los, podem dir que sí, que van ser tot un èxit: no tornà a Benimaclet ni una figureta d’algeps ni un dels tetra-briks de llet amb què construíem les càmeres fosques! Perquè això era precisament el que oferíem: jugar amb el color pintant figures d’algeps i jugar amb llum fent (manualment, és clar) unes càmeres fosques ben sorprenents. Deixant a banda l’afluència de xiquets i no tan xiquets interessants per aquests tallers, cal dir que el casalet de campanya de l’AMPA (hem de dir que aquell matí s’estrenava envelat) va gaudir tot el temps, des de bon matí fins a l’hora que arreplegàrem, d’un ambient mot animat, amb la presència continuada de gent de l’escola que volgué passar-se per la paradeta de la seua AMPA i compartir allí el dia de festa.

Diada de festa i també, com sempre, diada de reivindicació: això són, des de fa vint anys, les trobades. Una festa a favor d’una educació en la nostra llengua i una reivindicació de la dignitat d’aquesta llengua. Esperem que els milers de persones que s’aplegaren en la Trobada d’enguany, el bon rotllo de es respirà durant tota la jornada, i la confiança en el futur que tot això suposa, siguen els senyals d’aquest demà nostre, i en valencià, que ens serví d’excusa per trobar-nos a la Trobada i, també, per continuar treballant.